Espanya no vetarà la presència de tecnologia xinesa en la seva xarxa 5G. Això sí, exigirà «les màximes condicions de seguretat tecnològica, accés a les dades, autonomia i privacitat» en el desplegament d'aquesta nova xarxa de comunicacions, la qual cosa concerneix directament els proveïdors xinesos. Així li ho ha expressat Pedro Sánchez a un dels principals responsables de la diplomàcia xinesa, Yang Jiechi, en una reunió que han mantingut aquest dijous en La Moncloa.
L'estat del desplegament 5G a Espanya i Catalunya (2020)
L'any 2020 marca el punt d'inflexió del 5G a Espanya. Telefónica va encendre oficialment la seva xarxa 5G el 5 de juny, donant el tret de sortida a la cursa entre operadors. L'objectiu és arribar al 75% de cobertura de població abans de final d'any. Vodafone va començar a connectar ciutats a l'estiu de 2019 i ja està present a les principals capitals catalanes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Orange segueix els mateixos passos i s'espera que comenci a oferir el servei en les properes setmanes.
A Catalunya, la cobertura 5G es concentra inicialment als nuclis urbans. Les zones rurals i interiors (l'Empordà, la Cerdanya, el Priorat) evolucionaran en un calendari de mitjà termini, tal com va passar amb el 4G. Per als nostres clients a fibra i mòbil, el 5G suposarà una evolució natural quan els seus dispositius i zones ho permetin.
Què habilita realment el 5G? IoT, ciutats intel·ligents i vehicles autònoms
El 5G no és només «Internet més ràpid». Les seves tres columnes són: velocitat màxima (fins a 20 Gbps), latència molt baixa (inferior a 1 ms) i capacitat massiva per connectar milions de dispositius per km². Això obre la porta a:
- Internet de les Coses (IoT): sensors industrials, agricultura de precisió, monitoratge energètic
- Ciutats intel·ligents: gestió del trànsit, il·luminació adaptativa, recollida d'aigües residuals
- Vehicles autònoms i conducció connectada: comunicació vehicle-infraestructura en temps real
- Comptació en núvol i intel·ligència artificial: càlcul distribuït sense latència perceptible
- Telemedicina i cirurgia remota: control de quiròfans des de centrals
Si voleu aprofundir en la diferència entre tecnologies mòbils, consulteu el nostre article sobre les diferències entre 4G i LTE.
Huawei, molt present en la xarxa 5G espanyola
La posició espanyola coincideix amb la postura recomanada per la UE. Bruselas ha dut a terme una extensa investigació de la tecnologia xinesa 5G des de finals de 2019, quan els EUA van impugnar al seu principal fabricant en aquest sector, Huawei, acusant-lo de deixar forats de seguretat en els seus dispositius que permeten l'espionatge i els ciberatacs dels hackers que treballen per al Govern del seu país.
La Xina i Huawei han negat des del principi les acusacions. Tot i que Bruseles no ha trobat proves que demostrin aquesta estratègia oculta per part del fabricant i tampoc ha demanat als estats membres que evitïn els productes xinesos, sí que ha desenvolupat un extens paquet de mesures de seguretat per intentar blindar la seguretat de la xarxa 5G europea.
Espanya és un dels països europeus que ha fet una major aposta pel 5G. La visita del mandatari del gegant asiàtic, director de la Comissió d'Afers Exteriors del Partit Comunista de la Xina, es produeix hores després que Telefónica encengués oficialment la seva xarxa 5G.
Anàlisi de seguretat: quins són els riscos reals?
Els riscos teòrics associats a l'equipament de fabricants vinculats a estats autoritaris inclouen: backdoors ocults (portes del darrere per accedir remotament), alteració del firmware per recollir metadades o trànsit, i dependència estratègica que podria ser instrumentalitzada en un conflicte geopolític.
La UE no ha trobat proves concloents d'aquest tipus de vulnerabilitats. Però sí ha establert un marc d'avaluació de riscos i mesures de mitigació: diversificació de proveïdors, restriccions en components crítics (nucli de xarxa) i auditoria independent del codi i maquinari quan sigui possible.
Posició europea i comparativa: EUA, Regne Unit, Alemanya
EUA: Ha prohibit de facto Huawei en infraestructures crítiques i pressiona els aliats per fer el mateix. Els fabricants nord-americans (no dominants en RAN 5G) guanyarien mercat.
Regne Unit: Va canviar de postura el 2020 i va anunciar l'exclusió progressiva de Huawei fins al 2027, al·legant pressió nord-americana i noves sancions.
Alemanya: Manté una línia similar a la de la UE: no vetar, però aplicar estrictes verificacions i limitar la presència en nuclis sensibles.
Espanya i la UE: Alineades amb Bruseles: garanties de seguretat, auditoria i diversificació, sense vet total.
Impacte en operadors com Guepard Telecom
Els operadors regionals i locals depenem de la infraestructura desplegada pels majors i dels proveïdors d'accés de backbone. La decisió d'Espanya de no vetar Huawei permet mantenir el ritme de desplegament sense retardar dos anys el 5G al continent—com hauria passat si es renunciés completament als productes del fabricant xinès. A Europa, Huawei té quotes superiors al 30% en xarxes d'alguns operadors (per exemple Vodafone). La diversificació amb Nokia i Ericsson continua essent clau.
Per a Guepard Telecom, això significa que els nostres clients podran gaudir del 5G en les mateixes condicions de seguretat i rendiment que la resta del mercat espanyol, sense bloquejos artificials que afectessin la competència o la velocitat d'adopció.
Cronologia d'adopció: urbà vs rural
El desplegament 5G segueix un patró previsible: ciutats grans i corredors de transport (2020-2022), mitjans urbans i capitals de província (2022-2024), i zones rurals i interiors (a partir de 2024). A Catalunya, poblacions amb alta demanda i enclavaments turístics poden avançar-se gràcies a projectes puntuals. En zones sense fibra òptica, el 5G (o la fibra aèria) continuen sent alternatives clau.
Malgrat les traves, Espanya no ha bloquejat l'ús de tecnologia d'Huawei. Alguns productes 5G han rebut la certificació de seguretat del CNI, com va ocórrer el passat 4 de juny. La vigilància es manté i les mesures de seguretat no s'han relaxat: «Amb la certificació d'aquest producte en concret de la marca, no es pot inferir en cap cas un aval de la seguretat de la tecnologia d'Huawei», va declarar el subdirector del Consell de Ciberseguretat Nacional.
FONT: CARLOS DEL CASTILLO VIA EL DIARIO